dissabte, 23 de juny del 2012

El riu

Al davant de casa hi ha un riu, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. A l'hivern hi ha més humitat i més boira i a l'estiu més xafogor i més mosquits i altres insectes, que els entesos diuen que son necessaris però que els afectats sofrim en silenci i resignació. Però al riu hi ha més coses, aigua per descomptat, plantes i herbes i aus pròpies de l'entorn, com els ànecs i les polles d'aigua, menys pròpies de l'entorn com els coloms i les tórtores i absolutament impròpies de l'entorn com les gavines (no oblidem que visc a la comarca d'Osona i que el mar aproximadament és a uns 70 quilometres ).
Doncs fa uns dies, badant al costat del riu vaig veure entre les canyes un curiós niu amb un petits ous i uns ocells que els custodiaven i covaven amb cura. Em vaig informar de quina mena d'aus eren i em van dir que eren polles d'aigua.

  
Des de aquell dia, cada dia he anat a veure com anava l'assumpte i la veritat és que ha estat bastant avorrit. Tres setmanes seguides veient com covaven els ous amb constància i paciència. Potser tanta com jo he tingut d'anar-hi cada dia a donar un cop d'ull.
Finalment fa un parell o tres de dies que em va semblar que a sota del ocell que covava en sortia alguna cosa, però no ho veia massa clar per la distància del punt d'observació i per què les fulles i les canyes me'n tapaven l'escenari. I ahir al vespre va ser el dia en que per primer cop vaig veure els pollets en acció. Son com unes boletes de cotó fluix de color negre, amb el bec vermell que piulen i es mouen amb una activitat frenètica. I em va fer gràcia i emoció veure aquelles bestioles rondant pel riu.



Dispenseu la qualitat de les imatges doncs la meva càmera és una mica trasto i això del zoom digital una mica d'estafa. Però la intenció és el que compta.
Ara només queda esperar que ni les gavines ni les garses en passin via d'aquest set pollets i arribin a fer-se grans i que siguin uns bons ocells.

I ara em pregunto...per què us clavo tot aquest "rotllo" del riu i els ocellets ?
Segurament tant és... 

2 comentaris:

b.a. ha dit...

Potser és perquè al davant de casa teva hi ha un riu, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. A l'hivern hi ha més humitat i més boira i a l'estiu més xafogor i més mosquits i altres insectes, que els entesos diuen que son necessaris però que els afectats sofriu en silenci i resignació. Però al riu hi ha més coses, aigua per descomptat, plantes i herbes i aus pròpies de l'entorn...
Potser perquè ets una persona sensible i constant que cada dia ha anat a veure com anava l'assumpte i la veritat és que ha estat bastant avorrit. Tres setmanes seguides veient com covaven els ous amb constància i paciència. Potser tanta com jo tu n'has tingut d'anar-hi cada dia a donar un cop d'ull.

Potser per qualsevol altra cosa que ara mateix se m'escapa, però mira, són tant d'agrair eles teus "rotllos"!!!!!!!

Clidice ha dit...

Doncs has estat afortunat de fer el seguiment d'aquests animalons, no se sol tenir aquesta oportunitat massa sovint. A mi m'ha agradat, o sigui que, tu mateix, ja pots anar fent ;)