Ara de ben segur que no és el moment de descobrir ni de discutir qui va ser en Joan Brossa.
A hores d'ara ja deu estar tot escrit, a favor o en contra, el referent a la seva obra i la seva personalitat. Quan un artista mort, sovint el valor de la seva obra augmenta geomètricament al temps que fa que és mort. Potser ens aferrem al sentiment, totalment fals, de que el seu llegat son obres úniques. Crec que és tant senzill com entendre que totes les obres son úniques, tant si l'autor és viu o és mort, tant si és conegut com anònim, tant si gaudeix d'una merescuda o no fama i prestigi com si forma part de l'infinit de la mediocritat.
I en Joan Brossa no n'és una excepció, ni tant sols l'excepció que podria confirmar la regla. En Joan Brossa era tant únic com ho podem ser qualsevol de tots nosaltres. I no amb això li vull treure cap mèrit, més aviat al contrari.
Les seves poesies, sovint tant belles com incompreses formen part d'un univers que es va anar creant al seu voltant i que ell mateix es va cuidar de desmitificar "inventant" la poesia visual i altres instal.lacions pròpiament dites.
Deu fer més o menys un any, passejant per Girona (ciutat immortal, cosa que no poden dir els seus habitants) em vaig trobar cara a cara amb una bonica i desmillorada alhora, bústia d'aquestes que fan ara per llençar les deixalles. Per si un cas li vaig fer una foto i vaig pensar:
- Si no ho ha fet en Brossa, de ben segur que li hauria agradat fer-ho ell mateix.
I vet aquí la foto :
2 comentaris:
De vegades és difícil trobar el color poètic a qualsevol cosa o situació, però en Brossa ho feia. És veritat que ha estat sempre un incomprès...o un avançat a l´època potser...no ho sé.
En qualsevol cas sempre és benvinguda la poesia, sempre és símbol d´eternitat, sensibilitat i bellesa d´esperit.
Una abraçada des de les meves portes i finestres.
Neus Parcé
Mira, no t'ofenguis, però... m'he estat molta (però molta!) estona mentre llegia el teu escrit, pensant que havies trobar l'urna funerària!!!!!
Publica un comentari a l'entrada