dilluns, 19 de juliol del 2010

Carrinclonades XXV

Per celebrar el 25 aniversari de les carrinclonades, auvui en posaré una de les bones. De les que a mi encara em fan posar la "gallina de piel".
"La botiga dels horrors", la vaig descobrir quan la van fer a Barcelona a l'any 1986, interpretada si no m'erro per Angels Gonyalons i Pep Anton Muñoz. Per motius que ara no venen al cas (i segurament mai hi vindran), no la vaig poder veure al teatre, però si que vaig poder comprar el disc de vinil, que encara conservo i que no puc escoltar per no tenir "tocadiscs".
Després vaig veure la versió del musical en pel.lícula (no en tinc ni idea de quan es va estrenar), però que era un "remake" d'una versió original anterior, que he aconsseguit en DVD i que no he tingut temps de veure.
En qualsevol cas, em quedo amb la cançó que us adjunto doncs com a carrinclonada és un dels exemples millors que crec que es poden veure i sentir.
Una esplèndida cançó d'amor entre el lleig i la guapa, que acaba amb un fantàstic petò de pel.lícula.
Per als qui sou sensibles de mena tingue apunt els "kleenex" per si un cas. O no.

divendres, 16 de juliol del 2010

OT

Amb la voluntat de desfer malentesos i per netejar la meva imatge, vaig a explicar el meu pas per el càsting d'OT, en el que participo activament des de aquesta setmana.

Vaig arribar al davant del lloc on havia estat citat a quarts de deu del matí. Encara no feia massa calor i la cua (d'aproximadament un centenar de persones) estava ordenadament a l'ombra. Una hora més tard vaig poder entrar a l'edifici i allí una amable senyoreta em va donar un nº i em va indicar que esperés pacientment a que el meu número aparegués a la pantalla. Em vaig instal.lar en una semi còmode sala d'espera i contemplava com els altres candidats ananven circulant ordenadament cap a les taules corresponents.

Aproximadament tres hores més tard, just en el moment en que les meves esperances començaven a defallir, va aparèixer el meu número a la pantalla : A0022 taula 28.
Un amable "segureta" em va indicar amb cordialitat on era la taula 28. Allí m'esperava una altra amable senyoreta que després de prendre les meves dades i comprovar que tota la documentació que duia era correcte, vam començar a parlar de les meves habilitats. Ella anava prenent nota amb una escrupulosa eficiència, prova sens dubte de que em trobava al devant d'una professional acostumada a aquesta mena de tràmits i curtida en milers de càstings.

Quan li vaig demanar, amb tota l'educació de que vaig ser capaç, quin era el següent pas, em va respondre amb la frase que tothom tem en aquestes circunstàncies.
Ja et trucarem, gràcies - va respondre amb un cert automatisme.
I s'ha presentat gaire gent ? - vaig demanr intentant caure en gràcia, doncs diuen que és millor que ser graciós.
Home, la veritat es que si que hi ha força gent al teu devant, calculo que uns 4.000.000 - i va premer el botó que va fer saltar el número de la pantalleta...


dijous, 15 de juliol del 2010

Carrinclonades XXIV

Potser no es massa carrinclonada, tenin en compte les carrinclonades habituals d'aquest espai.
Però si que cal dir que aquests nois de ses illes tenen una mena de màgia que com es diu alguna vegada(potser estúpidament), tenen un no sé què, que què sé jo.
I malgrat que no te res a veure amb la lletra de la cançó, i aquí està la gràcia, cada vegada que escolto aquest tema em fa pensar en l'aprenentatge de tots els mecanismes que anem adoptant els humans al llarg de la nostra vida. Des de saber que si primer ens mengem la xocolata, després ens haurem de menjar el pa sol (algun mecanisme ens ajuda a aprendre a repartir-ho per a arribar al final satisfactòriament) fins a aprendre a mentir per cortesia o per pietat o passant també per aprendre a administrar el nostre temps de manera que tinguemla sensació de que quan morim, haguem tingut temps de fer tot el que havíem de fer.
Però no em feu massa cas, que ahir vaig anar a un càsting de O.T. (ja ho explixaré al proper post) i el cos se m'ha quedat com si diguèssim una mica estrany.
I vet aquí la verssió més simfònica de la cançó :



I per si un cas no heu entés res (com jo mateix), també us hi poso la letra :


He vist un riu a París
a prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
tots es mecanismes.

Un home i sa dona aturats
conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
tots es mecanismes.

I plou un dia normal,
sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
tots es mecanismes.

I vola es pedaç ondulant
i com un insecte ferit,
dins s'herba per sempre aturats,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes ...

divendres, 9 de juliol del 2010

Coses dels idiomes.

Jo sempre he estat poc amic dels idiomes. No sé si hi ha algun gen que ens doni o ens tregui aptituds per aprendren, però el cas és que jo sóc un autèntic negat per aquestes coses.
A l'escola van intentar enssenyar-me francés i la veritat és que no se'n van sortir massa. Curiosament més endavant al encaminar els meus estudis cap a les lletres em vaig veure "obligat" a anar a classes de llatí i com ja us podeu imaginar, tampoc se'n van sortir. Mai no ho vaig a arribar a entendre allò de les declinacions i aquell desordre, per mi, caòtic i anàrquic de les paraules.
I ja més endavant vaig entendre que si volia anar a algún lloc, havia d'aprendre anglés....
Com us podeu imaginar, ni he anat enlloc interessant ni vaig aprendre anglés i la veritat es que a aquestes alçades em fa mandra ( dic això per amagar la meva incapacitat).
Però aquesta limitació d'un tenps ençà l'he anat superant utilitzant els "traducegratis" que han anat apareixent a internet.
Per si hi ha algú tant capsigrany com jo, us recomano el web tradukka.El trobo interessant, àgil i bastant fiable. Et permet escriure en el teu idioma (accepta el català) i va traduint a la finestreta del costat a mida que escrius. Fa gracia.
Només per fer una mica més de propaganda gratuita us diré que jo l'he fet servir amb gent de parla anglesa, alemanys, francesos i fins  tot algún xinés. I tots m'han entés i ens hem dit el que ens havíme de dir.
El que ja no he pogut esbrinar ha estat si ells també feien servir tradukka.....
Coses dels idiomes.......:-(