dimecres, 30 de setembre del 2009

Somnis de dia i de nit...

Tenint en compte tal i com s'estan posant les coses, una de les sortides que tenimpre sobreviure és somniar.
De moment, els pensaments i els somnis encara son inviolables si tenim una mica de cura en no divulgar-los en excés. I econòmic...

Es pot somniar dormint a les fosques, salvaguardats iprotegits per la solitud de la nit, i també es pot somniar despert, acaronats per la claror del sol com un prat verd que a primera hora del matí treu fum com si s'alliberés de les seves cabòries.
Tant si somniem de dia com de nit, ningú no ens pot privar de somniar un bosc (potser d'aquells que no ens deixen veure els arbres) i caminar despreocupadament amb les mans a les butxaques al costat d'un riu. Sense pressa, sense neguit, mirant com l'aigua ens avança i nosaltres prenent consciència de que les gotes d'aigua que tot just ara ens acompanyen, en uns segons travessaran, per sota, el pont que nosaltres creuarem, per damunt, qui sap quan.
Caminarem en pau amb nosaltres mateixos i amb la natura.



És per això que us demano respecte i que no feu soroll. Com més llarg sigui el somni, més lluny arribarem.
I en despertar-nos veurem, tal i com deia en Miquel Martí i Pol:

....que tot està per fer i tot és possible.

dissabte, 26 de setembre del 2009

Carrinclonades VI

Em sembla que per aquí ja hi havia passat....
Mentre us ho mireu i llegiu la lletra (si voleu), me'n vaig a buscar esl "Kleenex", ara torno............



I la lletra és:

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n´estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te´l pots acabar.
I t´encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l´apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te´n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a correr,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t´atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t´empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent

Bona nit a tothom....

dimecres, 23 de setembre del 2009

Carrinclonades V

Sempre m'ha agradat Joaquín Sabina, les seves lletres sobretot i la seva manera d'explicar les coses. També m'agraden les llegendes urbanes sobre determinadaes canços que diuen que son molt autobiogràfiques. Potser m'hauria agradat ser una mica "bandarra" com ell o com a mínim ser capaç d'imaginar-ho. Us deixo amb una cançó que no em cansa per més que la senti i que sovint em fa enveja....



Esplèndida l'Olga Roman, fantàstic el Sabina i sensacional el públic.................

dilluns, 21 de setembre del 2009

Mai plou a gust de tothom (o de ningú...)

Un dels grans entreteniments que cultivo sovint, és el d'escoltar converses d'altres persones que res no tenen a veure amb mi. No és tafaneria, és curiositat. Ara bé la línia que separa ambdós termes probablement sigui molt fina.

Situaré l'acció a la meva botiga de fruites i verdures de capçalera (és a dir, on compro normalment aquesta mena de viandes, no us cregueu que sóc un "verdulero"). Era dissabte al matí i jo estava distretament triant tomàquets madurs d'aquells que fan ara que no serveixen per sucar el pa, però els continuem comprant amb l'esperança de que un dia suquin com Déu mana.
La botiga es espaiosa i les clientes corren com si fèssin un joc de "guerrilles" per apropiar-se de l'enciam més ufanós o de la col més florida. Sobtadament, totes es dirigeixen a la caixa a pagar i aleshores, aquelles presses i corredisses es transformen en una bonica conversa. Què dic conversa !!! En una tertúlia que res tindria a envejar a les dels bohemis escriptors de començaments de segle a qualsevol cafeteria (llegiu, si voleu "La Colmena" de Camilo José Cela).
Procuraré transcriure la tertulia el més fidelment posssible, no fos cas que alguna d'aquestes dames fós blocaire i després m'esperi a la cantonada per partir-me les cames.



Les senyores parlen del temps (com als ascensors, però d'una manera més extensa i distesa):
- A mi el que m'empipa de la pluja, és quan plou al matí - arrenca la primera - Jo m'he de llevar d'hora per dur els nets a l'escola i després he d'anar a comprar. Si plou al matí, la veritat és que fa molt la punyeta.
- Doncs per mi - secunda la segona evidentment - al matí tant me fa si plou o no. El meu marit i jo estem jubilats, i com que no tenim nets, ens llevem tard. Ara bé si la pluja arriba havent dinat (és dona per entés que havent dinat és quan el marit ja ha fet la migdiada i ella ha vist la telenovel.la, o a l'inrevés) ens fastigueja a més no poder. Nosaltres totes les tardes sortim a caminar, doncs tenim colesterol, sucre i àcid úric, a més de la pressió descompenssada, i el metge ens fa caminar dues hores cada dia. I si plou, ja em diràs tu quin "plan"...
La tercera intervé amb força :
- Vaja que per vosaltres ni al matí ni a la tarda, quan ha de ploure doncs ?
- A la nit !!! - responen les dues primeres com una sola veu.
- Ah no !!! A la nit no, qu el meu marit treballa de guarda jurat en una fàbrica i està tota la nit fent rondes. Si plou, arriba a casa xop com un poll i amb una calipàndria de cal quinze. De cap manera a la nit !!!! Com a molt que plogui de nit, però el cap de setmana que el meu marit fa festa.
Quan semblava que el consens o potser el quòrum eren próxims, salta una quarta senyora i brandint un manat de cebes tendres com si fós l'espasa de l'Obi Wan Kenobi gairebé pontifica:
- De cap manera els caps de setmana a la nit, que el meu fill surt amb els amics i com que ell porta el cotxe, si plou és més fàcil que tinguin un accident. I jo pateixo molt i no puc dormir si sé que és de festa i plou.

Cansat de triar tomàquets vaig passar a triar taronjes i la dependenta de la botiga va dir :
- A veure senyores, que us penseu que podeu fer ploure quan volgueu ?
- No, no....- van respondre una mica avergonyides totes quatre.
Mentre començàven a pagar la seva compra encara es va sentir alguna que remugava :
- Si és que ja ho diu la dita : mai plou a gust de tothom....
I encara va afegir una altra :
- Està bé que plogui, però al menys que no faci mal. Per cert heu vist a la "tele" com plou a la Xina ?
I va començar un segon debat referit a com és que el grans desastres naturals sempre cauen sobre els més desgraciats....

I jo que ja tenia totes les fruites i verdures de la botiga vistes, mirades, triades i conegudes, vaig deixar el cistell a un raconet i vaig dir :
- Montse !!! - referint-me a la dependenta que és diu Montse com molt bé haureu observat - et deixo el cistell aquí i vaig a fer uns encàrrecs, ja passaré després....
Mentre sortia de la botiga sentia parlar de volcans a Singapur, terratrèmols a Turquia, tsunamis a Tailàndia i esllavissades de fang a Guatemala.....

Però aquest tema no m'interessava tant com el de pluja. Per mi només hauria de ploure quan jo no he de conduir, em fa pànic !!!!!

dimarts, 15 de setembre del 2009

Carrinclonades IV

Per variar vaig amb uns quants anys de retard, com amb gairebé tot. Curiosament aquesta cançó m'emociona bó i que per molt que m'hi esforço no he acabat d'entendre massa bé què és el que ens vol dir.
També he de reconèixer que sovint m'emocionen més les cançons en directe que no pas les versions d'estudi.




És d'aquests concerts que sempre m'arrepentiré de no haver-hi anat (és clar que quan el van fer jo gairebé no coneixia Sopa de cabra), però em sembla que l'ambient havia de ser fantàstic.
També m'agrada la samarreta que porta en Quintana.
I també m'agrada saber que si mai m'equivoco, podré tornar enrrera....


dissabte, 12 de setembre del 2009

Tornada a l'escola.....

Si senyores i senyors, després de no sé quants anys lo pH torna a l'escola. Millor dit a la universitat.
Quan vaig deixar-la no era conscient de que tard ho d'hora hi havia de tornar, el saber sempre ha estat una de les meves dèries (encara que he de reconèixer que poc cultivada).
Vaig començar, fa molt de temps, periodisme, ara en diuen ciències de la informació, i molts anys més tard em va sebar greu no haver continuat.
Ara potser és el moment de tornar-hi.
Em diuen, cibernéticament, que el dia 16 de setembre comença el curs. Ja estic nerviós. M'he d'anar a comprar un "plumier" ? He de posar el meu nom a la bata?
Recupero una imatge antiga i gairebé no em reconec :


Com seran els meus companys ? Encara es fan "xuletes" ? Es pot fumar al wàter ?
Qui serà el delegat de classe ? Jugarem a fútbol al pati amb una pilota feta amb els papers dels entrepans de l'esmorsar ? Si un dia no vaig a clase hauré de portar un paper signat pels meus pares ? I les notes ?.......
No sé per què tinc la sensació de que res serà igual que abans.....
Ara em parlen de crèdits (quan jo anava a l'escola ho pagàvem tot al comptat), em diuen que m'adjudicaran una aula virtual i que podré triar si vull avaluació continuada o exàmen final ( en dissabte !!!!).

Ja us en faré cinc cèntims d'euro més endavant. Potser en podré fer una novel.la que es dirà : Aventures i desventures de lo pH a la UOC.

De moment he tafanejat el campus virtual i he trobat el meu germà gran i un amic de la infantesa.

Quines altres sorpreses em deuen esperar ?

diumenge, 6 de setembre del 2009

Horòscop (ssssss)

Aquest matí, i com gairebé tots els matins de la meva vida des de fa un munt d'anys, he comprat el diari i abans d'arribar a casa ja m'havia llegit l'horòscop.
Vint segons més tard ja no recordava el que hi deia, però el cas és llegir-lo cada dia i ràpid si pot ser.
I no és que hi cregui massa en això de l'horòscop, es que em fa gràcia, com tantes d'altres coses. Però avui, no sé per què hi he pensat una mica més que d'altres dies. No en el que em deia, sino en tot l'entorn que gira al voltant del món dels horòscops i altres ciències endevinatòries.

Sempre m'ha fet gràcia, per exemple, que quan algú et coneix o t'acaba de conèixer, tard o d'hora acaba sortint la fatídica pregunta :
- I tu de quin signe ets ?
La gràcia està en que responguis el signe que responguis sempre et diuen:
- Ostres (els mal parlats diuen Hòstia!!) que fort !!! - o bé - Suposo que no seràs com "x" que també és del teu signe - o qualsevol altre bajanada.

Aquest estiu, al matí mentre escolto la ràdio, he sentit un periodista d'aquests suplents que fan el que poden ( i sovint el que poden és ben poca cosa) que s'entretenia en llegir cada dia l'horòscop d'un signe determinat des de dos diaris diferents. Evidentment el que deia un i l'altre no coincia de cap manera. Això m'ha fet pensar en que en la meva joventut, quan jo feia un programa de ràdio (que portava per títol "Quan les oques van descalces..") també feia una secció de horòscop i evidentment em limitava a llegir, crec recordar, el de La Vanguardia. Que per cert estava escrit en castellà i jo traduia simultàniament mentre el llegia per antena. De tant en tant, no ens arribava el diari en qüestió, aleshores, un servidor de tots vostés, tenia la barra i desvergonyiment d'inventar-me l'horòscop dels dotze signes improvitsant sobre la marxa.
El més fort va ser un dia que em va trucar una senyora i em va demanar d'on treia l'horòscop doncs tal i com va dir ella : - La setmana passada ho vas clavar tot, i tot, i tot.
Va resultar que la setmana anterior m'ho havia inventat de cap a peus.......

Seguint amb les meves reflexions, aleshores m'he adonat que jo nemés em miro el meu horòscop segons el zodíac occidental. Automàticament li he encarregat al senyor Google que em busqués alternatives i he trobat que també soc :

De l'horòscop xinès - Tigre
De l'horòscop celta - Caña / Ngetal
De l'horòscop azteca - Ciervo
De l'horòscop àrab - Guima o daga àrab
De l'horòscop hindú - Vrischica / Angaraka
De l'horòscop gitano - Daga
De l'horòscop de l'alquimia - Plata
De l'horòscop de la numerologia - El 2
De l'horòscop maia - Lechuza / Moan
De l'horòscop indi - Serp
De l'horòscop Egipci - Osiris
I per fi de l'horòscop occidental - Escorpí (Hòstia que fort!!!!)

Crec que obriré una secció nova que es dirà "Els horòscops d'en pH", per què tots plegats em pugueu conèixer una mica millor, o no......

dimarts, 1 de setembre del 2009

Carrinclonades III

Doncs sí. M'agrada en Lluís Llach.
Del munt de cançons que té, una de les més carrinclones és aquesta. Però que voleu que hi faci si m'agrada. És d'aquelles cançons que em fa posar la pell de gallina (o la gallina de piel). Tant per la música, com per les veus i sobretot per la lletra.



És una cançó que em va bé d'escoltar quan estic una mica baix. Sempre va bé que algú ens doni la mà quan ens convé.

Espero que us agradi i que no em retireu l'amistat....;-))